Plurilingüístic?
Després de dues intervencions fallides en el nostre blog (estic tan verd que déu sap què vaig fer, però la bona qüestió és que es van perdre en l'infinit de la xarxa), intentaré reprendre el pas i afegir-me una altra vegada a les paraules de Rafa, recordant un poc les ja escrites i perdudes. L'Administració hauria de vetlar i exercir una discriminació positiva cap a la nostra llengua: eixa seria la solució per a treballar en valencià en la xarxa. Però, què he dit? Quina Administració? La valenciana? Però si els fa vergonya parlar la llengua pròpia dels valencians a Europa. A Europa? A casa seua també! I si no pregunteu a Font de Mora per a què utilitza el valencià? L'Administració madrilenya? Si, senyores i senyors, en el Parlament castellà-espanyol està prohibit parlar en la nostra llengua. Prohibit, ni més ni menys. I nosaltres, tan tranquils. Com si res passara. Estat plurilingüístic? No, gràcies. Estat castellà "hasta las cachas" i amb Zapatero com a protagonista principal. I, per a més inri, les metralladores mediàtiques disparant-nos sense parar perquè tímidament voldríem, pregaríem a les seues excel·lències que ens deixaren parlar una miqueta la nostra llengua, ni que fóra diumenges al matí només, que ja sabem que és una llengua del món rural, una llengua de tercera categoria, condemnada a una mort ràpida, i que si la parlem, confessem-ho, és més que res per fer la punyeta a la que ens imposaren, la castellana.
Internet i poder
Estos dies està celebrant-se la ja tradicional reunió d’elits a Davos, el World Economic Forum. I quanta raó té Ignasi Mora!, que ens advertix als seus escrits ací i al seu blog, sobre les possibilitats que obre Internet i la preocupació que pot suposar per a alguns.
El tema de la reunió d’enguany és The Shifting Power Equation. I les qüestions centrals abordades venen referides a la globalització i a Internet. Els blogs, els webs i el correu electrònic canvien l’equació del poder, certament. I si ens despistem voldran posar tanques que limiten l’accés, el poder, més enllà de les tanques econòmiques, que ja hi són d’ofici. De què parlem? Doncs, agafem, per exemple, este blog. Este blog està escrit en valencià, la nostra manera de participar en la comunitat catalanofona, i és un blog catalanòfil.
Des de la seua posada en marxa, fa més o menys dues setmanes, l’han visitat uns 218 usuaris, que han fet unes 281 visites. Estes visites s’han fet molt majoritàriament des de territori espanyol (275), però destacadament des del País Valencià (144) i Catalunya (64). Si afegim una visita que ha tingut des de les Illes Balears, resulta que 209 de les 281 visites s’han fet des de territoris de llengua catalana. Doncs bé, d’eixes 281 visites, només 111 (aproximadament un 40%) es fan des d’aparells que funcionen amb un sistema operatiu catalanoparlant, la resta es fa majoritàriament des d’aparells amb un sistema operatiu castellanoparlant.
L’altre dia, un amic em deia que li agrada cada vegada més el sistema operatiu GNU/Linux. He de confessar que jo encara funcione amb Windows, per allò de les compatibilitats, i no sé ben bé com va això del Linux, ni si té o no versió en català (no acabe d’entendre les explicacions que trobe). El que sí que sé és que la versió de Windows que usa el meu ordinadors, i el de 244 de les visites rebudes per este blog, Windows XP, té la possibilitat de funcionar predeterminat en català. És a dir, 244 visites són fetes amb Windows XP, 209 visites des de territoris de llengua catalana, però malgrat això, només 111 de les visites són fetes des d'ordinadors catalanoparlants.
La cosa és que, com que és Windows, necessites que validen que tens una versió de sistema operatiu ‘legal’. Sí, Windows facilita l’accés a una cosa que diuen Language Interface Pack (LIP) que et permet canviar la llengua en què parla el teu sistema operatiu Windows, i entre les llengües que pot parlar està el català. També es pot accedir via softcatalà, a una versió més limitada de la traducció al català del sistema operatiu, sense necessitat de validació; softcatalà també oferix la possibilitat de treballar amb el Microsoft Office en català, si tens llicència del programari.
Doncs d’això parlem. Perquè si jo he pogut comptar quantes visites rep este blog des d’ordinadors que parlen català, què no podran comptar les elits reunides a Davos? I si ens compten, per començar, hem de quedar bé. Si el maltés és oficial a la Unió Europea, amb 400.000 usuaris, i el català no és oficial a la Unió Europea, ni a les Cortes Españolas, amb múltiples milions d’usuaris, només faltava que els usuaris del català comptats foren menys! I, les dades que oferixen els navegadors són cada vegada més importants. Pugem la ratio dels ordinadors que parlen català! Territorialitzem la llengua i Internet, o no?
Etiquetes de comentaris: Internet, Llengua
"El valencià és individual i el castellà és territorial"
Em vaig trobar una frase. La frase estava a una de les activitats que han de presentar-me les estudiants de sociologia dels nacionalismes. Una frase que em va suggerir molt, tot i que la intenció primera de l'autora, com després vaig poder comprovar, parlant-hi, no era la que movia la meua imaginació. Però em va donar permís per usar-la, la frase.
La frase, referida a la llengua, deia més o menys així: el valencià és individual i el castellà és territorial. En llegir-la, em passaren pel cap, a la velocitat de la llum, tot un seguit d'idees. El castellà és col·lectiu i el valencià no. El valencià està sol i el castellà acompanyat. El castellà és nacional i el valencià no. El castellà és expansiu i el valencià no. I més coses que vaig pensar en una fulgurant connexió neuronal.
Tot i que l'origen de la frase era errat, i per discreció no el diré, la seua capacitat evocativa era immensa. La territorialitat fa referència immediata a control. La territorialitat és una forma d'acció políticament molt eficaç per exercir el control. Per a Lefebvre, el territori és l'expressió pràctica de la desigualtat. Per això l'estat-nació, com a forma política combinada de territori i cultura, s'ha mostrat tan eficaç en la seua conquesta del món pels occidentals. La territorialitat evoca, en els humans, supervivència, riquesa, clan... El castellà és territorial!
L'individu està sol. L'individu sense els demés no és ningú. L'individu ocupa un espai, però sense territori compartit no pot viure. L'individu no pot generar la seua pròpia identitat, necessita la interacció amb els altres. L'individu... Què pobre, l'individu!... El valencià és individual!
¿Quantes vegades no has tingut la sensació d'estar sol, quan has intentat usar la teua llengua amb normalitat? ¿Quantes vegades no has viscut que cap institució et dóna suport, quan tractes de fer valdre els teus drets lingüístics? ¿Quantes vegades no has trobat a faltar certes marques territorials que et pugueren defensar de l'abús majoritari? Com quan jugaves de menut i cridaves "casa!", en arribar a algun punt preestablert a la regla del joc. ¿Quantes vegades no has experimentat que els que usen l'altra llengua són legió i troben ràpidament cobertura col·lectiva? I més coses...
Doncs això, el valencià és individual i el castellà és territorial. I pregunte, quan serà el valencià territorial?Etiquetes de comentaris: Llengua
Falta espai democràtic
Rafa i Ignasi, el que trec de les vostres darreres intervencions que em suscita més preocupació i que veig que vosaltres també ho apunteu com a un dels principals dèficits de la societat valenciana és la manca d'espai democràtic. Ja he detectat que sovint Rafa n'ha fet referència potser d'altres maneres, però jo ho diré d'una manera clara i seca: a València manca democràcia, entesa com espais participatoris, com veu ciutadana, com implicació política de la societat. I no és un camí de tornada, com pot passar a Gran Bretanya o a d'altres països occidentals on hi ha un alt grau d'abstencionisme però que d'alguna manera ve de tornada -tenen una tradició democràtica important.
L'espai democràtic exigeix debat públic sobre afers polítics, socials i culturals. Ja vaig comentar en
un post fa temps, que si vas en cotxe pel País Basc o per Catalunya i fas un zapping radiofònic trobes que a una gran quantitat d'emissores estan parlant: sí parlant. Parlen de cuina, parlen de futbol i de gents i fets, però també de política, fan paròdia amb figures públiques, se'n riuen dels representants, critiquen el govern, presenten un llibre, parlen de l'alcalde, de les obres que estan fent a un barri del poble, parlen d'un poble perdut, d'unes muntanyes, d'uns rius, parlen, parlen... i molt. Quan entres a l'espai radiofònic valencià l'índex de ràdio parlada decau en picat. Trobem molta música, ràdio fórmula, ximba ximba, una mena de ràdiotómbola... el debat s'ha acabat.
Però no únicament en espais públics. Jo trobe que la política, el debat, el qüestionar-nos el nostre entorn i parlar sobre l'acció política que permetrà millorar-lo, en certs cercles al País Valencià, molesta. M'ha passat alguna vegada, de treure el tema polític en família, entre amics o coneguts, entre gent que conec menys... a València... i... silenci. Més aviat molesta, es busca eixir de la qüestió o ràpidament treure-li tot pes a partir d'una brometa. I això convé molt als polítics. a certa gent que mana, a cert estil de polític populista li va molt bé treure dos discursos superficials per posar-se a la butxaca la ciutadania cada quatre anys, però després desitgen que tothom estiga callat en aspectes del dia a dia polític.
La qüestió és despolititzar la societat: així, la política només parla de català-valencià, de Carod, Rajoy-Zapatero, etc. Rafa ho va apuntar també
a un post sobre un debat a la seua classe: va deixar parlar els seus estudiants i tot es va acabar amb eixos temes. Havien exhaurit el temps amb superficialitats i no havien parlat de l'atur juvenil, de la pujada del preu de la vivenda, de la crisi agrària, del medi ambient i d'una pila de coses importantíssimes... tot s'havia esfumat en que si valencià que si català bla, bla, bla. Eixa cortina de fum també l'hem d'esvair i costa molt perquè hi juguen tots. Juga Espanya i juga també una part de Catalunya.
Etiquetes de comentaris: Democràcia
Estic convençut i ho he experimentat sovint que explicar-se, transmetre el sentit d'allò que volem dir, no és gens fàcil i requereix també uns certs ajustaments amb qui volem comunicar-nos. Més encara si obrim l'aixeta de l'abstracció del discurs i, per tant, entrem en un terreny que propicia l'ambigüetat. I a mi, en això, se me'n va la mà moltes vegades, de tal manera que no sé si em vaig llicenciar en Filosofia per la meua tendència o van ser aquells estudis acadèmics els que em van marcar en eixe sentit. La bona qüestió és que quan en el blog m'he referit a "una societat profundament desinformada, sense cap preparació per a disposar d’uns mínims criteris de discerniment, inapta per a jutjar raonablement i triar o decidir d’una manera argumental equilibrada", no pretenia indicar només la societat valenciana, ni especialment, sinó en general el conjunt de les societats democràtiques, i, a més a més, obria un possible debat sobre la necessitat que qualsevol democràcia hauria de tindre d'informar i de formar als seus votants, tema que no es planteja mai i que fa feredat tan sols mencionar-lo.
Pel que fa a la causa o responsabilitat de la "debilitat" valenciana, diria que Rafa i jo estem plenament d'acord. Sabem que la nació espanyola s'ha construït a costa d'ocasionar moltes "debilitats", per dir-ho d'una manera ràpida.
Intuisc que no estic del tot d'acord amb Rafa pel que fa a "l'absència d'un espai polític propi", no en l'absència, que és evident, ni en la seua absoluta necessitat d'adquirir-lo, que també és evident, sinó en la possible identificació d'eixe espai amb una opció política. Em pregunte últimament si no estem exigent massa a eixa força política, si no volem que avance molt acceleradament, quan les condicions bàsiques hi són totalment contràries. I hi són contràries en certa mesura perquè no hem aconseguit fer del conjunt del teixit social valencià una cosa si més no mínimament compacta, i potser ens corresponia a nosaltres, els qui pretenem pensar el país, desenvolupar eixe plantejament, les seues eines, amb energia i eficàcia.
Etiquetes de comentaris: Democràcia
La gran fractura valenciana
A partir del suggeriment del fil argumental d'Enric (d'ací i del seu blog), voldria plantejar una qüestió sempre latent, el famós concepte de l'autoodi. Caldria filar molt prim per a distingir en moltes ocasions entre allò que és una crítica a una actuació política i allò que forma part d'un component quasi consubstancial de la mentalitat valenciana: l'autoodi, que per cert no és només patrimoni de les "classes desinformades", sinó característica comuna de tothom. I, a més a més, sovint promocionat inconscientment pels catalans (¿com és possible, per cert, que TV3 no faça cap esforç per ser la televisió capitalina de la nostra llengua i cultura?).
Moltes vegades he comentat a valencians amics, coneguts i saludats, que si la Ciutat de les Arts i les Ciències de Vàlència l'hagueren plantificada a Barcelona, els catalans n'haurien fet un emblema de modernitat. De la mateixa manera, si les falles hagueren sigut un invent català, els cauria la bava, com els hi cau davant d'una parsimoniosa sardana. I no ho dic com una crítica als catalans, sinó com la constatació d'una mancança dels valencians, que col·labora (i molt!) a no lligar el nostre teixit social de cap de les maneres. Perquè els dos exemples a què m'he referit no són rebutjats pels que normalment practiquen l'autoodi per la llengua pròpia. És a dir, roda i volta, els uns i els altres, no sabem acceptar com a propi i en alguna manera estimar allò que ens pertany a tots, siga del nostre gust personal o no. Heus ací un problema, un enorme problema, que condiciona la gran fractura valenciana, que ens fa no compartir res i, en tot cas, compartir l'odi mutu entre dos grups de població. I no és per casualitat que els dos grups de població que ni es miren a la cara, tot i que els dos són valencians, corresponen si fa no fa a l'esquema del bipartit espanyol.
La festa de McLaren
Hui he escoltat a les notícies que la presentació de McLaren ahir a València va ser tot un èxit. La peça explicava que va ser espectacular, amb molts focs artificials, llums i tot tipus d’actuacions a càrrec del Circ du Solei en un marc tan impactant com és el llit del Túria i tots aquests edificis futuristes. He vist el president de la Generalitat Valenciana saludant al gran ídol de masses, Fernando Alonso, i expressant-li el seu agraïment per estar al cap i casal, així com fent palesa l’expectació que tota la ciutat tenia en aquest event -per cert, al meu bloc comente una mica les meues impressions sobre com TVC parla de nosaltres. La ciutat on visc va ser fundada al segle I per Plinio i a l’any 73 es va convertir en capital de la Hispania Tarraconensis. En aquells anys hi havia una tàctica dels emperadors romans per mantenir cert control social de la població i, sobretot, propiciar que la gent no s’hi fiqués amb qüestions polítiques: es regalava blat i entrades a jocs circenses en massa. Juvenal, un poeta romà, va imprimir la locució panem et circenses.
Com som alguns valencians! Ens diuen que a la nostra ciutat ha tingut lloc un esdeveniment monumental i pensem en el panem et circenses del segle I!! Com em va comentar un ‘anònim’ al meu bloc un dia: ‘dones asco, només fas que criticar’. Però bé, al que anava... El primer sentiment que se m’ha passat pel cap ha estat aquest, com vos dic, però la notícia explicava que el govern valencià està lluitant per promoure que Xest siga seu d’un premi de Fórmula 1 el proper any.
Quatre kilos d'euros cremats
Se suposa que l’America’s Cup o la Fórmula 1 reverteixen molt en la butxaca dels valencians, segons el discurs institucional. Potser l’America’s Cup és una mica més elitista però la F1 és seguida massivament després del fenomen Alonso. Desconec quants diners retornen al poble valencià però vos comentaré el que ens costa segur. La peça indicava que la party d’ahir va costar-nos (pagat per tots els que hi vivim al País), 4 milions d’euros (665,5 milions de pessetes) i que cada premi de F1 costa 6 milions d’euros (uns mil milions de pessetes).
Els pressupostos de la Generalitat Valenciana per al 2007 diuen, segons he cregut interpretar a la llei, que el govern es gastarà 3,8 milions d’euros aquest any en ‘Investigación y Normalización Lingüística del Valenciano” -3,5 són gastats en personal, compres i fungibles (?) i només 0,3 milions són en inversió real-. O siga, que la festa d’ahir va costar 200.000 euros més que tot el que inverteix el govern en la nostra llengua en un any. O el que és igual, la importància que el govern atorga al valencià durant un any és menor que una festa per a McLaren, perquè ahir només es tractava de presentar el cotxe que d’aquesta escuderia. Esperem que el circ mai ens faça deixar de fixar-nos en els pressupostos de la Generalitat Valenciana!
Etiquetes de comentaris: Faraonisme, Política lingüística
Alceu-vos xé! Que ja és de dia
Em sembla que és el títol d'una cançó, d'un disc deliciòs de vinil (
Brossa d'ahir) impossible de trobar ja (en vinil), si no és a casa d'un bon amic. Jo era massa jove, encara.
Pep Laguarda & Tapineria.
M'he alçat este matí i he desdejunat. Em prenc el meu temps, cada dia, per desdejunar. És el moment de connexió de neurones, de repassar coses del dia anterior i preparar la llista del dia que comença.
Hui, dissabte, a Oliva, he de corregir pràctiques d'estudiants (a l'Aula Virtual de la UVEG) i fer la compra. I revisar correu: ahir vaig enviar una mena d'amenaça als estudiants endarrerits i necessite comprovar la resposta.
Engegue l'ordinador, l'antivirus diu que està a punt de caducar, falta un mes. Al correu, tres estudiants, precisament dels que no calia que respongueren perquè han fet la faena, han respost el meu crit d'ahir. Dels altres, com era d'esperar, res.
El meu navegador és
Mozilla Firefox, la darrera versió en català, de la que disposse gràcies a
Softcatalà (quina bona faena!! Gràcies). I tinc una extensió (al menu d'Eines>Extensions>Aconsegueix més extensions), que es diu
Sage (en la secció
Add-ons recomanats), amb la que sé si els meus blogs favorits s'han actualitzat. Comprove les fonts i... Què passa?
Bloc pel País ha estat actualitzat!!
Entre, desconcertat, i em trobe amb les dues primeres aportacions: una d'Ignasi, la primera, i altra d'Enric. Ja està en funcionament!! Quin goig!! El mail del que parla Enric el vaig enviar a començaments de setmana i ja tenim un quadern de col·lectiu. Amb gent així, tan eficient, dóna gust treballar.
Alceu-vos xé! Que ja és de dia.
Etiquetes de comentaris: Inauguració
Un estel més...
Quan Rafa va proposar via e-mail que sumarem esforços en esta mena de 'think tank' (va dir) col·lectiu el primer que vaig pensar va ser: uf! més feina. Per què és evident que mantindre un bloc viu, amb idees bones, ben escrit, documentat i sanejat, és costós. És com tindre un trosset més de terra, allò d'una fanecaeta de la qual has d'anar tenint cura. L'esperit amb el qual apareix este espai recull sens dubte el que Rafa deia en el seu primer missatge: "Ho veig més com un lloc més dinàmic que els blogs individuals que ara mantenim, on tots tres pugam anar abocant idees, dades, comentaris, cada un des del seu punt de mira, on pugam enviar-nos entre nosaltres mateixos comentaris, amb l’horitzó de trencament del provincianisme (Ignasi), de construcció d’identitats polítiques amb poder (Rafa), de participació als mitjans (Enric)...
Per tant este bloc no naix amb la idea de fer propaganda política de ningú ni amb la de donar suport a una campanya partidista: és un espai on els participants aboquem idees i pensaments que vagen en la línia de construir políticament però també socialment el nostre país. Els punts suspensius anteriors signifiquen que el bloc no està tancat, que esperem sumar alguna aportació més, persones que des del seu coneixement del país, des de la seva experiència professional, acadèmica, vital, puga aportar idees per millorar un País Valencià que és fantàstic, que és el millor país del món, però que fa anys que està amenaçat per una classe dirigent venuda als interessos personals, familiars, foranis i gremials. Potser tot això només són declaracions de principis que cauran en sac trencat, aquest és només un petit estel més en la galàxia Internet, un estel que potser només brillarà durant uns segons en l'espai infinit entre cables, servidors i ones, potser. Però els que el fem i els que algun dia ens puguin llegir, tindrem la satisfacció de saber que un dia va existir.
Etiquetes de comentaris: Inauguració
Crec, Enric i Rafa, que estem fent les coses bé aplegant-nos en un blog, perquè la xarxa s'està convertint en un forat negre, per la seua immensitat que acaba per no deixar vore res. ¿De quants blogs "amics" o més o menys pròxims tenim notícia? Necessitaríem una altra vida sencera per tal de visitar-los i atendre'ls adequadament. És evident que estem treballant amb un instrument tecnològic que ni somiat, que permet una llibertat màxima, a la qual no podem renunciar, sinó al contrari hem de potenciar. Però al costat mateix d'eixa llibertat, a l'aguait espera el caos, la desmesura imparable i inabastable que significa el caos. I és ben probable que darrere del caos s'amague un "salvador", algú o alguns poderosos que hi posaran i imposaran un ordre, el "seu" ordre, com és lògic. Per això, cal fer el que modestament estem fent, començar a organitzar el nostre ordre, que siga, ja no tan sols compatible amb la llibertat, sinó la mateixa expressió de la llibertat (sense connotacions romàntiques, si voleu). Per això també, des del meu punt de vista, hauríem de no deixar de pensar en passos pròxims, és a dir, en un quadern de reflexió on capiera tothom, que si de cas tinguera un filtre "estètic" (d'escriptura si més no correcta), no "ètic", que esdevinguera referent de la reflexió més lliure. Perquè del que es tracta, en definitiva (i crec que això ho compartim tots tres), és de reflexionar en públic i d'una manera acumulativa (sumar i multiplicar, no restar ni dividir) sobre l'àmplia temàtica a què qualsevol persona del nostre planeta té dret i deure, des de la perspectiva particular de la nostra circumstància, del nostre ara i ací, però sense que això supose cap limitació a l'hora d'engegar el nostre pensament. Tenim una gran oportunitat individual i col·lectiva amb aquesta novedosa i potent arma de la comunicació, com la tenim amb la nostra consciència plena de ser capaços de pensar el món des de qualsevol dels seus racons, siga Nova York, Barcelona, València o la Vall de Gallinera. Podem felicitar-nos.
Etiquetes de comentaris: Inauguració
