Perversions del llenguatge
El gregarisme i les rutines formen part essencial del comportament humà. Davant qualsevol novetat en el discurs de l'altre, s'encén la llum d'alarma en el nostre interior. Aleshores, hi apliquem la indiferència, el rebuig o ens parem a calibrar si meneja alguna raó. Però tendim a adoptar una de les dues primeres, la tercera la deixem per a casos excepcionals i moments d'obertura mental màxima, que és com dir la mateixa cosa.El discurs habitual du implícita una série d'enunciats de tota mena, que han sigut pastats llargament i han acabat sent part constituent del discurs. En política, per exemple, ens adonem que quasi l'han reduïda a una dicotomia, esquerra-dreta (molt relativa si fem comparacions reals i molt artificiosa si pensem que se sol forçar o impulsar sovint la distinció entre els dos termes), amb què es pretén amagar una realitat més sòlida i punyent de bon tros: la de centre i perifèries territorials, és a dir, la de ciutadans amb oportunitats de primera i ciutadans amb oportunitats secundàries. Això, que caldria revisar-ho des de la modernitat i no des del discurs tradicional nacionalista, comporta una bateria d'enunciats incorporats al llenguatge habitual, com el concepte de la nació espanyola i la denominació d'espanyols, el castellà o espanyol és la llengua d'Espanya o Espanya la componen un grapat de regions.
Contra els recursos inserits en el llenguatge habitual és molt difícil reaccionar, perquè cal fer-ho des de la raó i l'anàlisi d'allò que resulta inconscient. Per això costa tant convéncer algú de la necessitat imperiosa que tenim d'alliberar-nos de la nostra condició perifèrica, si no volem estar condemnats a ser uns subjectes subsidiaris. És a dir, aconseguir un policentrisme enfront del centralisme en què vivim a tots els efectes. Però això és pur intel·lectualisme, per tant, un element absolutament estrany a la massa que vota. Ací rau el problema: en la reformulació actualitzada del valencianisme polític en el nostre cas i, sobretot, en trobar les vies per tal d'arribar a la massa, cosa que no s'ha aconseguit mai, perquè els resultats electorals ho reflecteixen a la perfecció.
enviat per Ignasi Mora @ 7:55
0 comentaris
