diumenge, 1 de juliol del 2007

Preocupar-se amb raó

No em preocupen gens els resultats de les eleccions passades al país dels valencians. No han guanyat els meus ni de bon tros, com se sol dir, però han aconseguit més que en les anteriors eleccions.
Em preocupen, en canvi, les inèrcies mentals que han adquirit els meus polítics. Em preocupa quan els veig obsessionats per si els diuen de dretes, per ser més d'esquerres que ningú, per allunyar-se per eixe camí fals dels objectius del valencianisme polític.
Em preocupa que reflexionen tan poc i, per tant, que no arriben a una conclusió elemental: que el valencià serà de tots, inclús dels que no el parlen, o no serà. I el país serà de tots o no serà. És a dir que cal promoure un gran pacte, pel qual la llengua nostra siga realment motiu de cohesió social i no d'enfrontament. Ja se sap que això no és cosa de quatre dies, però un dia o altre cal començar... a reflexionar-ho almenys.
Al mateix temps em preocupa que parega que ningú pense que estem vivint immersos en el discurs de l'espanyolitat "una, grande y libre", que ens l'estem mamant cada dia, i que no estem reflexionant que calen una sèrie d'actuacions per a contrarestar-lo. I que perquè arribe a la gent, cal fer com fan, emprar les tècniques comunicatives adequades.
Em preocupa que hi haja tan poc d'esperit alliberat interiorment de la condició subalterna de ser perifèric, de rebutjar els discursos que fan els altres i que no ens interessen, d'anar conformant el propi discurs, amb valentia i arriscant-se tant com calga. Sense tot això, continuarem sent uns provincians de cap a peus, seguint les consignes dels que ens volen on ens volen, encara que es disfressen de gent avançada i preparada.