dijous, 10 de juliol del 2008

LA REVOLTA DEL CAMP

He rebut el manifes que a comtinuació copie:


La revolta del Minifundi.

Muro 8 de Juliol de 2008.

Estimats amics.
El proper 15 de Juliol farà 315 anys del fi de l’alçament dels camperols de
les comarques centrals, alçament anomenat Segona Germanía (1).
Malauradament, els pobres llauradors es varen enfrontar al govern establert
amb una lluita desigual.
El govern central d’aleshores amb les seves tropes, no moltes, va desfer la
revolta en un parell d’hores. Varen morir 15 persones, tots agermanats.
Les tropes de Carles II, el Hechizado, baixaven per l’altet dels canons,
actual port d'Albaida, i els agermanats pujaven de les valls per Gaianes,
Beniarrés i Alcosser fins a Muro trobant-se a Setla, lloc on es va produir
el xoc, (1397 homes armats i amb artilleria, front a 1500 camperols
pràcticament desarmats).

... per causa de NO GUANYAR AL CAMP.

"Per la seva complexa composició social i la naturalesa de les
revindicacions, és un moviment de difícil interpretació, encara, pels
analistes moderns".

Ara tenim endavant "La revolta del Minifundi", III GERMANIA ¿?.
ENCARA NINGÚ NO GUANYA AL CAMP, al nostre camp.
A les nostres comarques hi ha pocs llauradors benestants, el camp no es
rendible per la seva configuració minifundista.
L’administració actual no te gran empeny en recolzar la xicoteta explotació.
El sistema d’ajudes que ofereix esta molt burocratitzat i complicat per les
xicotetes empreses, mes encara per als llauradors. El sistema actual ens
aboca al cooperativisme, i aquest, que soluciona?

L’ESCENARI ES EL MATEIX.

Cal Agermanar-se i lluitar. Les eines que disposem son poques com fa 315
anys, però mes efectives que aleshores.

Amb la preparació, la innovació, la tecnologia, el coneixement, l’estudi, el
foment de la cultura, l’acompanyament de l’art, el voler per la terra, el
respecte al medi, el treball ferm, la recuperació de lo autòcton, la
reivindicació de lo senzill, el compromís per la qualitat ... amb tot això
aquesta vegada el camp TRIOMFARÀ.

Per la seva complexa composició cultural, social i econòmica i la naturalesa
de les revindicacions, el projecte Microvinya (la revolta del minifundi), és
un moviment de difícil interpretació pels analistes i administració actuals.


Amb aquesta revolta, amb La revolta del minifundi, amb el projecte
Microvinya, a hores d’ara hi han 23 llauradors involucrats, amb
rendibilitat, als termes de: Muro, Agres, Alcoi, Gorga, Quatretondeta,
Benifallim, Alcosser, Gaianes, Beniarrés, Tibi, Biar i Xixona; i hi han 8
propostes noves als termes de: Muro, Cocentaina, Beniarrés, Castelló de
Rugat, Benissa, Sax, Beneixama i Vall de Gallinera.

Fruit de la revolta es l’associació ELVIART.
Per la revolta tornem a veure vinyes als camps, recuperem bancals erms, per
tant el paisatge, millorem l’ecosistema mediterrani, generem NOUS llauradors
i obrim camins als joves.
Fruits de la revolta, també, son Els vins: Almoroig i Albir i l'oli
d'Olives.
Fruit de la revolta seran: els propers "Vins de Minifundi" del Celler.

Renaix l’expectativa.
L’equip del Celler la Muntanya estem treballant ja en l’elaboració del vi
"Premier" del Celler, encara sense nom, vi fruit de la selecció dels millors
raïms de les Microvinyes. Serà un gran vi, digne de la nostra terra i de la
nostra historia.

Els nostres enòlegs, Marc i Adrià, i el cap de camp, Boro, ja han començat
la conjunció de la cultura el vi i l’art.

El proper dimarts 15 de Juliol de 2008, brindarem amb Albir-2007 per "La
revolta del Minifundi" i escoltarem l’obra musical "GERMANIES".(2)

Una abraçada.
J. Cascant.
Director Celler la Muntanya.


(1)
NOTES SOBRE LA SEGONA GERMANIA.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Germania

(2)
GERMANIES,
Suite per a Quartet de Metalls
(Trompeta, Fiscorn, Trompa i Trombó Baix)
I. La Crida
II. La Pregària
III. La Contenda
Obra de Jose R. Pascual Vilaplana.

diumenge, 6 de juliol del 2008

Nacionalismes per fi

Des de la perifèria provinciana a què ens condemna l'oligarquia madrilenya fins i tot o sobretot pel que fa als mitjans de comunicació, hem de felicitar-nos que un personatge tan destact de l'esfera d'influència mediàtica del PSOE com ho és Josep Ramoneda, haja parlat clarament a EL PAIS de l'existència del nacionalisme espanyol enfront dels nacionalismes perifèrics. Per descomptat que el nacionalista espanyol per excel·lencia és Rajoy i el PP, però Ramoneda matisa que eixe nacionalisme està molt estés per tot l'espectre polític espanyol.

Que aquest senyor haja llançat a la taula de la dialèctica polític espanyola em sembla verament important, sobretot perquè hi ha moltes possibilitats que la roda còrrega i s'hi apunte la gent. No em canse de repetir-ho: mentre no siguem tots nacionalistes declarats, no tenim més eixida que la imposició del nacionalisme espanyol i la destrucció de la nostra identitat.