dimecres, 30 de maig del 2007

EL PROCÉS ELECTORAL

El PP no cau com una falla cremada ni totes les bajanades que haja pogut escriure en el fragor de la campanya electoral. Hi actuava molt més emocionalment (visceralment, millor) que racionalment. L'endemà de les eleccions vaig pensar que caldria una racionalització molt més profunda que la que s'ha fet fins ara. Jo vaig aconseguir vots per al BLOC de la manera més absurda, pels motius més insignificants i aliens a la política. Això, supose, que deu ser la tònica general. I, en eixe context general de les dites votacions democràtiques, potser no ens atrevim a fer-nos les preguntes més arriscades que ens durien a considerar que la igualtat humana no existeix ni pot existir pel que fa a les capacitats intel·lectuals i la formació. La immensa majoria, que per descomptat jo voldria atesa de la mateixa manera igualitària en la sanitat pública o en l'ensenyament o en totes les prestacions socials, té una capacitat d'anàlisi de la realitat molt apegada a la seua emocionalitat i amb uns coneixements bàsics baixíssims. I d'això, i no de la teoria igualitària, hauríem de partir, i estudiar com s'hi fa forat, com hi fan el bipartit PP-PSOE.
En segon lloc, estic cada dia més convençut que identificar-nos amb el suposat esquema ideològic, esquerres i dretes, és la més gran trampa en què hem caigut els valencians. Mentres ens mantenim en eixa dialèctica, Espanya, l'Espanya centralista de sempre continua ofegant-nos, relegant-nos a la nostra situació de provincians. Ja sé que tot això passa d'una manera inconscient. I que també és inconscient la traïdoria dels valencians que treballen en les delegacions del PP-PSOE. I fins i tot que pot ser impossible que ho arriben a traslladar a la consciència. Però potser podem començar a reflexionar que l'enemic no són els nostres païsans, per més primaris o cafres o traïdors que siguen, sinó aquell poder que ens colonitza i ens redueix a una condició humana degradada, que, a més a més, ens l'imposen uns altres païsans, els súbdits-delegats d'eixe poder.
Podem continuar fent la comèdia de sempre, ballar davant la seua música, però, a més d'analitzar què és exactament un procés electoral, hauríem de començar a replantejar-nos que si volem recuperar la dignitat dels ciutadans de primera, haurem de començar per baix, per les beceroles de l'autoestima i de la refeta d'un poble profundament desfet, massacrat per un poder que, com tot poder, vol continuar sent-ho, es diga PP, es diga PSOE. I pensem que la nostra llengua, signe essencial d'identitat, no serà, si no és acceptada per tots els valencians, fins i tot pels que no la parlaran mai.