APOLOGIA DEL NACIONALISME
Hui (diumenge, 25 d'agost), he posat la ràdio a l'hora de dinar, concretament la SER, que a través de Gandia és una de les poques emissores que m'arriben a casa. Quan l'he connectada, 14.00 hores, ja transmetien una carrera de Fórmula 1, i quan l'he desconnectada, 15.00 hores, encara continuaven amb el directe, havent-se saltat en gran part els informatius habituals.
No sóc aficionat a l'espectacle dels esports, i menys a través de la ràdio. Sóc, a més a més, molt poc nacionalista sentimental, també en la cosa de l'esport. Potser per això m'he aborronat davant de l'obsessiu, desmesurat, inclús ridícul nacionalisme espanyol que la SER ha posat en pràctica, i que m'ha mantingut una hora sentint-la, perquè no m'ho creia, no havia sigut conscient mai d'aquell excés.
Un xicot que es veu que corre molt en eixa classe de cotxes de Fórmula 1 era el protagonista. Tots els comentaris dels locutors giraven al voltant de si el xicot guanyava o no la carrera. La resta no tenia cap importància, igual podia haver sigut una partida de cartes, i pel que fa als competidors, els locutors només esperaven que els fallara alguna cosa, en molts moments feia la impressió que haurien donat un dit a tallar per tal que els altres conductors s'estamparen contra la paret o tingueren una desgràcia.
I aquell xicot era el "nuestro" en algunes ocasions i en d'altres es convertia en "nosotros", plenament identificats amb ell, que s'ha convertit en el símbol de la nació espanyola. Impressionant! Es reforça tant i tant el nacionalisme espanyol que ara he comprés la profunda intolerància, l'odi rabiós, l'ànsia d'aniquilació contra els tebis nacionalismes perifèrics no espanyols.
Comprenc que el PSOE munte unes manifestacions contra la guerra sempre que siga per a minar el PP, amb qui es reparteix tots els poders de la nació espanyola. I puc arribar a comprendre que molts de nosaltres participem en les maniobres del combinat o elits polítiques del PP-PSOE. Però, ¿no tenim cap capacitat per a contrarestar les bestials campanyes nacionalistes, que al final provoquen la incomprensió total de l'altre i, per tant, eixa mena de persecució de tots aquells que no ens sentim espanyols "hasta las cachas", amb corredor de cotxes i tot?
Elits castellanoespanyoles i Xirinacs
Massa sovint, tenim i sobretot tinc la tendència excessiva a l'abstracció, que es converteix també massa sovint en una xarxa pels forats de la qual passa la comprensió sense tocar vores ni assabentar-se de res. Ara, però, he pescat un exemple on s'evidencia la profunda discriminació, la desigualtat d'oportunitats o la manipulació de qui mana i en quina estructura política mana (o digueu-li com vulgueu). Mentres pocs, poquíssims mitjans de comunicació estaven parlant del testament de Xirinacs, la temàtica del qual m'interessa més que totes les lleis que han fet en la legislatura al Congrés on prohibeixen parlar la meua llengua, i fins i tot a banda que Xirinacs parlara i defensara la meua llengua, tota la resta dels mitjans de comunicació parlaven d'equivalents personatges, un cantant que volen posar de moda o el pensament d'un de les terres eixorques de l'interior peninsular, mai de Xirinacs en profunditat, perquè això no va amb ells, ho tenen ben clar. Hi ha un pensament de primera i hi ha un pensament de segona, i la seua difusió està en consonància amb la seua categoria.
Les elits del poder castellanoespanyol i els seus delegats-col·laboracionistes supose que ho justificaran per raons de mercat o qualsevol estupidesa o mentida. La veritat és que ni per mercat o raons econòmiques ni per tota la resta ens convé pertànyer a una Espanya que ens discrimina tan poderosament. I ja toca que els nostres polítics comencen a alçar la veu i a dir les coses ben clares, encara que els "altres" intenten fer-los passar per bojos, com a Xirinacs.
PREGUNTES ESSENCIALS
Què és la legalitat vigent? La imposició d'unes regles del joc polític sobre una societat per part d'una minoria o elit, que pren el poder genèric gràcies a la seua posició i a la seua trama d'influències, més el control de l'exèrcit i altres ressorts de control social.
Com s'aconsegueix imposar la legalitat vigent? A través de la falsificació dialèctica i la falta d'igualtat d'oportunitats pel que fa a la llibertat d'expressió, amb l'ajuda dels gran altaveus publicitaris del binomi PP-PSOE?
Per què s'imposa eixa minoria o elit real? Perquè no permet que el món no siga sinó el que ells volen i els convé per al seu benefici personal. I perquè no hi ha una resposta contundent de la societat, entrampada per la legalitat vigent i la societat de consum.
Quin valor té la legalitat vigent? Analitzada sense por i d'una manera descarnada, no cap: és un instrument a favor d'uns pocs i en contra de la majoria.
No fer un procés d'autodeterminació a Euskadi tindria res a vore amb els anteriors pensaments? Seria exactament una conseqüència. L'elit política (econòmica, mediàtica, eclesiàstica, etc.) del PP-PSOE no li interessa per als seus interessos un procés així, per tant, siga com siga, el prohibiran sempre.
I Navarra? El binomi PP-PSOE és tan profundament nacionalista i possessiu que la més remota possibilitat d'unió o cooperació entre Navarra i el País Basc els fa tremolar de patriotisme, com València i Catalunya. Personalment, sóc partidari de quan més dividit el poder, millor. Però "ells" fan trampa com amb la legalitat vigent: no volen unió ni cooperació per baix, però per dalt no consentirien sinó "una, grande y libre".
Ja ho deia l'eslògan de Fraga: "España, lo único importante!". En efecte, no és important, és impotantíssima, perquè és el gran negoci. "España, el negocio más grande!" al que pot aspirar la minoria o elit del PP-PSOE i forces còmplices, més col·laboracionistes.
A més a més, tenen sempre l'excusa d'ETA pel mig: no hi poden renunciar mai. L'ETA no desapareixerà mai, com tampoc la llei vigent: tot això és clar com l'aigua, només cal que la gent comence a entendre-ho.
"!España, lo único importante!"
Fraga Iribarne, a qui l'altre dia Felipe González reconeixia en una entrevista més sentit d'estat que cap altre dirigent del PP, ho va declarar obertament en un eslògan de fa unes quantes eleccions: "!España, lo único importante!". Sobre eixa gran veritat fraguista, hi ha dues coses que aclarir: que no és sentit d'estat amollar-la, sinó d'estat-nació, i que és tan important Espanya que Felipe González, a banda les reminicències ideològiques que li pogueren deixar el pas per algun seminari franquista o similars, està fonamaental d'acord amb Fraga. "!España, lo único importante!". Sí senyor.
Pel que fa al nacionalisme, si no m'enganya el diccionari, és una: "ideologia i moviment polític centrat en l'existència o la reivindicació de la pròpia nació, de la seua unitat i de la seua independència". Més clar i més números 1 que ningú de nacionalista, Fraga Iribarne i Felipe González. O no? Després vindran tots els altres, però té molta més ideologia compartida Fraga i González, que jo amb cap dels dos.
No dic tot això per la broma de Navarra només, sinó perquè veig des de fa molt de temps que el bipartit espanyol, PP-PSOE, ho té més clar que l'aigua: "!España, lo único importante". I resulta tan ridícul l'"aperturismo" autonomista o regional, que ni han sigut capaços de no prohibir els altres idiomes a banda del castellà en el Congrés dels Diputats de Madrid. Però encara és més ridícul que persones dretes i fetes, dels mal anomenats partits nacionalistes perifèrics mosseguen l'hamet del nacionalisme espanyol i creguen encara que importa que guanye el PP o el PSOE, i deixen a un costat la qüestió fonamental: "!España, lo único importante!". Per més disfressats que vagen, a l'hora de la veritat, PP i PSOE, pacten sempre que afecte a les bases de la seua ideologia, el nacionalisme espanyol.
És tan elemental eixe joc polític que em faig creus de veure que la gent, fins i tot amb una certa consciència del seu propi país, caiga en la trampa. Mentrestant, aquells païsets de l'estat espanyol que no els deixen ni tan sols preguntar-se públicament què volen ser com a societat, van reculant, cada dia més arrere i fotuts a tots els nivells, en compte d'agafar el bou per les banyes i dir prou, creant un espaí comú i que prioritze el que Fraga i González prioritzen més o menys dissimuladamenet respecte al que creuen territori propi i exclusiu. Incomprensible!
Ni l'apuntador
Amic Rafa,ací sembla que no queda ni l'apuntador, però jo crec que no hi ha per a tant, tot i que és una putada una majoria absoluta, tens la sensació d'estar lligat de peus i mans. Sí, jo també m'estimava més que perdera la majoria absoluta el PP, de la mateixa manera que m'estime més una majoria relativa del PP que una majoria absoluta del PSOE. A hores d'ara ho tinc tan clar com t'acabe de dir, i encara que els de sempre, que després fan el de sempre, posen el crit en el cel. Estic fart de certa gent.
En realitat, anàvem enganyats tots, els optimistes i els pessimistes. Tenim, en el fons, un coneixement de la realitat social i política tan parcial i pobra, estem tan ancorats a ideologies del passat, que no l'encertaríem per més que ens posàrem optimistes o pessimistes. I, ben mirat, a mi em fa la impressió que el problema, la falta de capacitat per a canviar les coses al país, naix d'un desconeixement profund, les tecles exactes que caldria tocar i no es toquen perquè les ignorem. Fins i tot, prèviament, caldria revisar alguns dels tòpics de la teoria política habitual. El poble té l'última paraula (o els àtoms que conformen el poble), però no és ni de bon tros l'oracle de Delfos. Coneixen, en termes generals, una marca determinada (una franquícia potent, li dic jo al PP i PSOE) i per uns impulsos x, voten el que voten. I eixe és el joc i a això només es pot jugar, amb els assessors de mercat, de camp de combat, d'estratègies mil, tants com calga.
Seria interessant conèixer el procés paral·lel de la constitució de la democràcia com a sistema polític a estendre pertot arreu i la creació de la indústria (Marx en diu coses curioses). Com també està per explorar a fons i en sistema concret l'anomenada "societat de consum", de la qual parlava Marcuse, però que ací només ha arribat recentment. ¿No és la societat de consum un dels elements més substancials del paradigma social i polític actual? ¿No és la societat de consum una substitució dels antics valors pel fervor de consumir? ¿No demana la societat de consum un aparcament definitiu del concepte de classe i la parafernàlia conceptual dels XIX-XX que comporta, i parlar de segments o estratificacions socials, en un món que tendeix en el primer món a igualitar certs béns de consum?
Per altra part, havent irromput la globalització en les nostres cases, la misèria i la mort del tercer món impedeix qualsevol teorització ètica. ¿És possible traslladar eixe pensament reflexiu a certes capes sensibles de la nostra societat? Davant del món paralitzat i paralitzant de la societat de consum, ¿no caldrà apel·lar a la consciència de la gent jove, de l'escassa massa de gent que podria desitjar un canvi? No considere tampoc que calga emprar sempre el mètode científic per a qualsevol esbrinament social, amb una certa agudesa i saber que l'erraràs sovint, ja hi ha prou per a moure i airejar les coses.
Sé que he xutat massa lluny i desviada. Però no pot ser, Rafa, que no digam res en un mes, encara que no siga ací i siga en el blog de cadascú. La necessitat de reunir de nou els actors, cridar a l'apuntador i encetar els assaigs és més que evident.
