La cultura del respecte per l'altre
Des de qualsevol perspectiva, la cultura principal, sobre la que caldria reflexionar a fons i aplicar a tort i a dret, és la cultura del respecte per l'altre. Si bé seria utòpic pensar que algun dia s'emprarà aquesta cultura al cent per cent, també és cert que eixa utopia reportaria un planeta sa i defés contra qualsevol atac, una mundualització positiva, la desaparició de les guerres i tota mena de violències, físiques i psíquiques, etc.
Començant pels aspectes més concrets, la violència de gènere és producte del no respecte per les dones i, conseqüentment, de la violació de la seua llibertat. Un dels factors que sens dubte causen més morts en la nostra societat i que, per tant, mereixen molta més atenció que altres que es magnifiquen per interessos polítics, és el dels accidents de trànsit, que s'originen també per la falta de respecte per la vida dels altres (tant pel que mor a causa de la imprudència de l'altre com pel qui provoca indirectament els accidents, no dictant lleis dràstiques, creant transport públics, anul·lant el concepte del cotxe com instrument de diversió, etc).
Cultura del respecte per l'altre en el sentit més profund és el que cal per a extingir la misèria i l'estretor econòmica i les seues seqüeles en la nostra societat opulenta. El frau, l'engany, el furt que practiquen les elits polítiques, econòmiques, mediàtiques, etc., al cap i a la fi, les que ocasionen entre una part de la població els baixos nivells de supervivència, són instruments que demostren l'infravalor i el nul respecte que se'ls dóna als altres.
Però no són només les condicions de vida lamentables les que causa la falta d'una cultura del respecte per l'altre, sinó la mort, la mort de milers, de milions de persones que no poden cobrir les seues mínimes necessitats. I eixa falta de cultura del respecte per l'altre, es deu a una concepció nacionalista extrema, que falseja el sentit de les paraules, de tal manera que quan diuen que cal tindre solidaritat, és una solidaritat reduïda, de mirar-se el melic, que en realitat només pretén "solidificar" la nació, la nació espanyola. ¿Només solidaritat amb els anadalusos(sense importar-los els andalusos com a persones, sinó com a territoti nacional)? ¿I més al sud, i els països més pobres de l'Àfrica? ¿Que no tenen dret a viure, a la nostra solidaritat, quan a més a més la seua ruina els prové en certa mesura del colonialisme occidental? Qui no té la cultura del respecte pels altres, quan diu solidaritat, vol dir nacionalisme acèrrim, pel qual són capaços de vessar tanta sang com calga.
És de la cultura del respecte pels altres, de la llibertat dels altres que l'han d'exercir plenament amb l'única barrera de no afectar els interessos de tercers, del que cal parlar. Perquè no és tan sols perdre el temps el fet de sentir la retòrica de sempre i com si fóra l'oracle de Delfos, sinó que ens amara la ment amb el seu discurs ultranacionalista, superflu i reaccionari, i així ens tapa la boca per tal que plantegem el nostre pensament nou, rentat de l'arna, la confusió i la megalomania espanyolista.
El policentrisme lingüístic
És un error l'estudi d'idiomes des d'un punt de vista instrumental, tot i que sona a blasfèmia si no s'entén en el seu sentit exacte, que deixa fora de l'afirmació l'estudi d'idiomes per interés lingüístic o literari. L'estudi instrumental consolida i augmenta la desigualtat entre llengües i usuaris d'eixes llengües, ja que genera cada vegada més distància jeràrquica entre les unes i les altres.
La llengua amb què millor pensem i ens expressem, la que anem modificant amb el temps i adaptant-la a la realitat que ens envolta, és sens dubte i per a tothom la llengua materna, la pròpia, la que usem cada dia. El policentrisme lingüístic és l'única manera raonable d'aconseguir les mateixes oportunitats per a totes les llengües existents i per als seus usuaris. En el moment que hem d'utilitzar una altra llengua en sentit instrumental, una llengua que no és la nostra, el desavantge respecte a eixa llengua i els seus usuaris consisteix en un esforç ingent (milers d'hores emprades en el seu aprenentatge)que no podrem dedicar a altres qüestions, i un anar sempre a remolc de les evolucions d'eixa llengua. Pel que fa a l'educació o formació, emprar un temps preciós a apendre una llengua instrumental quan hi ha una quantitat d'ensenyaments que serien essencials per a crear una societat realment civilitzada, és un dispendi més que inútil, perjudicial.
Fins a hores d'ara, les eines que s'utilitzaven per tal de fer assequible un idioma sense haver-lo estudiat, eren molt rudimentàries. Ara, però, les possibilitats de dur en el mòbil un traductor mecànic i simultani obri l'esperança de tindre, si es treballa-hi amb voluntat política, una solució per a situar la nostra llengua en condicions d'igualtat d'oportunitats a l'hora de subreviure a la globalització.
El mòbil traductor
L'article que ve a continuació, el podeu trobar en l'AVUI d'avui. El titular és: "El mòbil, una nova eina de traducció". I confirma la meua especulació de fa un temps, que també vaig exposar en aquest blog. Continue dient que la salvació de llengües com la nostra és el mòbil traductor. Però també una eina que ens podrà solucionar molts problemes lingüístics quotidians i estalviar-nos milers d'hores per a aprendre llengües en un sentit purament instrumental.
Ára bé, tot i que jo pensava que seria una troballa tecnològica lògica des del punt de vista del marc tecnològic en què vivim, molta gent em prenia poc menys que per un boig. La innovació no es restringeix a les universitats. Cal estar amb l'orella plantada a tot arreu, perquè la nostra màquina de ficcionar o inventar que és el cervell en qualsevol moment pot funcionar i qualsevol pot aportar una bona "idea". Mal anirem si desconsiderem allò que hauria de ser millor rebut que res i recompensat: la invenció i la innovacaió.
I ara caldria que qui puga col·labore a fer una realitat un mòbil multitraductor.
Diumenge, 9 de desembre del 2007
Tecnologies
El mòbil, una nova eina de traducció
SERVEIS · Una empresa de Sabadell ofereix per mòbil traducció de textos i veu, i reconeixement d'imatges OPERADORES · La seva estratègia és arribar a acords amb grans empreses de telefonia
Jordi Garriga
Diego Bartolomé, cofundador de Ta With You, mostra un cartell a la seu de la companyia a Sabadell CRISTINA FORÉS
El telèfon mòbil sembla destinat a ser punt de confluència de diverses tecnologies i serveis. L'empresa Ta With You està disposada a explotar el potencial d'aquest mitjà de comunicació com a traductor automàtic. Diego Bartolomé, enginyer de telecomunicacions que va fundar la firma el 2006 amb Montse Fornés, reconeix que aquesta oportunitat de negoci se li va acudir de forma casual: "va ser el meu pare qui m'ho va fer pensar, ja que viatja sovint a Alemanya a veure un germà meu i ocasionalment topa amb problemes idiomàtics que li agradaria resoldre a l'instant".
Ta With You ja és capaç en aquests moments de prestar serveis de traducció en quinze idiomes i ha tendit de vendre paquets a preu convingut a través de l'SMS a oferir-los via Internet per al mòbil, per donar més serveis, com traducció de veu, en vuit idiomes, un servei que difícilment ofereix un traductor automàtic, i reconeixement per imatges de caràcters. Com aclareix Bartolomé, la decisió de treballar des del portal ha vingut donada per la normalització del preu d'accés del mòbil a Internet, fins fa poc molt car, però que ara les operadores ja ofereixen a preus realment assequibles. Les traduccions, que no poden incloure més de 250 paraules, si bé la mitjana que se'n sol·licita és de cent, triga cinc segons a fer-se efectiva. El sistema de traducció està basat en una gran base de dades multilingüe, en què se cerca la traducció aproximada.
En tot aquest temps que porta de funcionament, l'empresa de Sabadell ha aconseguit una mitjana de cent traduccions diàries, un registre que Diego Bartolomé considera prou satisfactori, en el benentès que l'empresa no ha fet gaire màrqueting.
Clients variats
Hi ha un ampli ventall de clients per al traductor per mòbil de Ta With You: agències de viatge, hotels, companyies aèries, transportistes, empreses de lloguer de cotxes, ajuntaments de zones turístiques, ONGs, etc. L'estratègia comercial que s'ha marcat Diego Bartolomé passa per arribar a acords amb les operadores de telefonia, que "estan molt necessitades de serveis que augmentin considerablement el tràfic de trucades, i que amb aquest servei tindrien un potent canal de fidelització dels seus serveis".
Una de les possibilitats que s'entrelluquen és que les operadores adoptin aquest servei com a marca blanca per oferir-la als seus abonats o que ofereixin un enllaç per redirigir l'usuari cap a Ta With You. Bartolomé remarca l'oportunitat de negoci que poden representar, dins d'aquest mercat, les operadores especialitzades per a immigrants, com Happy Mobil o Lebara Mobil.
I quin pot ser el tipus de traducció més sol·licitat per un client perdut en un punt indeterminat del món? Diego Bartolomé ens diu que sovintegen les frases curtes vinculades al turisme i "frases que tenen a veure amb el festeig". Amb tot, la varietat de casos és molt gran, ja que moltes necessitats de traducció es poden presentar a casa nostra, no només quan sortim de viatge. Val a dir que hi ha molt servei de traducció a idiomes com l'àrab, el xinès o el japonès.
Ta With You, que encara es troba en la fase d'enlairament del projecte empresarial, té previst arribar l'any vinent a un volum de negoci de 200.000 euros, i entrar en beneficis. Serà quan "tinguem el producte complet i hagin fructificat tots els contactes que hem fet amb les operadores". Val a dir que estem parlant d'un mercat, el de la traducció a través del mòbil, que té un volum de 10.000 milions d'euros i creix a un ritme anual del 8%.
De cara al futur, Diego Bartolomé té molt clar que la gran oportunitat és avançar en la millora dels serveis de traducció de veu i imatge. El director d'aquesta empresa de Sabadell fa referència a les previsions d'IBM, que ha detectat un mercat de 1.500 milions d'euros en la traducció de veu, "una tecnologia que canviarà les nostres vides". De fet, com relata el mateix Bartolomé, obre un ventall amplíssim de possibilitats.
