Conceptes clars
A vegades, mires a un o altre que sembla que t'escolta i penses: s'ha perdut pel camí, no tenia ganes de vindre o no podia vindre. Aíxí i tot, el problema polític de la comunicació amb els altres, sobretot no afins, rau en tindre els conceptes bàsics clars i estratègicament convincents. Les coses clares i el xocolate espés. La senzillesa, segons amb qui, és la millor arma.
Desqualificar o intentar desprestigiar conceptes profundament inserits en el cervell del personal, és un suïcidi. cal molta pedagogia i anar a pams. L'altre dia, attan de la publicació de les balances fiscals vaig sentir un discurs demencial d'un convençut del que ens perjudica a un convençut de la famosa solidaritat.
Tothom mitjanament coneixedor de la realitat política sap que Espanya és un conjunt d'autonomies i que segons la força de cada autonomia s'endurà més o menys tros del pastís dels pressupostos. No ens disputarem els diners amb FrançA; smb les autonomies del costat. Etc., etc., etc. Només així es pot intentar canviar el pensament de la gent.
LA REVOLTA DEL CAMP
He rebut el manifes que a comtinuació copie:
La revolta del Minifundi.
Muro 8 de Juliol de 2008.
Estimats amics.
El proper 15 de Juliol farà 315 anys del fi de l’alçament dels camperols de
les comarques centrals, alçament anomenat Segona Germanía (1).
Malauradament, els pobres llauradors es varen enfrontar al govern establert
amb una lluita desigual.
El govern central d’aleshores amb les seves tropes, no moltes, va desfer la
revolta en un parell d’hores. Varen morir 15 persones, tots agermanats.
Les tropes de Carles II, el Hechizado, baixaven per l’altet dels canons,
actual port d'Albaida, i els agermanats pujaven de les valls per Gaianes,
Beniarrés i Alcosser fins a Muro trobant-se a Setla, lloc on es va produir
el xoc, (1397 homes armats i amb artilleria, front a 1500 camperols
pràcticament desarmats).
... per causa de NO GUANYAR AL CAMP.
"Per la seva complexa composició social i la naturalesa de les
revindicacions, és un moviment de difícil interpretació, encara, pels
analistes moderns".
Ara tenim endavant "La revolta del Minifundi", III GERMANIA ¿?.
ENCARA NINGÚ NO GUANYA AL CAMP, al nostre camp.
A les nostres comarques hi ha pocs llauradors benestants, el camp no es
rendible per la seva configuració minifundista.
L’administració actual no te gran empeny en recolzar la xicoteta explotació.
El sistema d’ajudes que ofereix esta molt burocratitzat i complicat per les
xicotetes empreses, mes encara per als llauradors. El sistema actual ens
aboca al cooperativisme, i aquest, que soluciona?
L’ESCENARI ES EL MATEIX.
Cal Agermanar-se i lluitar. Les eines que disposem son poques com fa 315
anys, però mes efectives que aleshores.
Amb la preparació, la innovació, la tecnologia, el coneixement, l’estudi, el
foment de la cultura, l’acompanyament de l’art, el voler per la terra, el
respecte al medi, el treball ferm, la recuperació de lo autòcton, la
reivindicació de lo senzill, el compromís per la qualitat ... amb tot això
aquesta vegada el camp TRIOMFARÀ.
Per la seva complexa composició cultural, social i econòmica i la naturalesa
de les revindicacions, el projecte Microvinya (la revolta del minifundi), és
un moviment de difícil interpretació pels analistes i administració actuals.
Amb aquesta revolta, amb La revolta del minifundi, amb el projecte
Microvinya, a hores d’ara hi han 23 llauradors involucrats, amb
rendibilitat, als termes de: Muro, Agres, Alcoi, Gorga, Quatretondeta,
Benifallim, Alcosser, Gaianes, Beniarrés, Tibi, Biar i Xixona; i hi han 8
propostes noves als termes de: Muro, Cocentaina, Beniarrés, Castelló de
Rugat, Benissa, Sax, Beneixama i Vall de Gallinera.
Fruit de la revolta es l’associació ELVIART.
Per la revolta tornem a veure vinyes als camps, recuperem bancals erms, per
tant el paisatge, millorem l’ecosistema mediterrani, generem NOUS llauradors
i obrim camins als joves.
Fruits de la revolta, també, son Els vins: Almoroig i Albir i l'oli
d'Olives.
Fruit de la revolta seran: els propers "Vins de Minifundi" del Celler.
Renaix l’expectativa.
L’equip del Celler la Muntanya estem treballant ja en l’elaboració del vi
"Premier" del Celler, encara sense nom, vi fruit de la selecció dels millors
raïms de les Microvinyes. Serà un gran vi, digne de la nostra terra i de la
nostra historia.
Els nostres enòlegs, Marc i Adrià, i el cap de camp, Boro, ja han començat
la conjunció de la cultura el vi i l’art.
El proper dimarts 15 de Juliol de 2008, brindarem amb Albir-2007 per "La
revolta del Minifundi" i escoltarem l’obra musical "GERMANIES".(2)
Una abraçada.
J. Cascant.
Director Celler la Muntanya.
(1)
NOTES SOBRE LA SEGONA GERMANIA.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Germania
(2)
GERMANIES,
Suite per a Quartet de Metalls
(Trompeta, Fiscorn, Trompa i Trombó Baix)
I. La Crida
II. La Pregària
III. La Contenda
Obra de Jose R. Pascual Vilaplana.
RAIMON A PROVÍNCIES
No sé ni em preocupa quin tractament donaria EL País al concert de Raimon a Madrid per a celebrar-ne els 40 anys d'un altre, també a Madrid, que va alçar molta polseguera política i es va convertir en una icona de la resistència antifranquista (ai!, tan escassa a la capital d'Espanya, on qui no estudiava tècniques de mercal electoral a Alemanya, anava mirant quina cadira podria arribar a ocupar en morir el dictador al llit). Després de 40 anys, Raimon, es veu que s'ha guanyat a pols que El País el restringira al suplement de l'edició de la "Comunidad Valenciana". A pols perquè és el cantautor de l'Estat als voltants de la Transició amb més carisma, però a més de ser de Xàtiva viu a Barcelona i la seua producció artística és en català.
És una anècdota modèlica, el transfons de la qual s'estén a tots els mitjans de comunicació d'Espanya: l'intent infatigable de Madrid de ser l'epicentre de la cultura espanyola. Això podria ser acceptable en tot cas si representara la capital de les cultures espanyoles o que s'intenten denominar espanyoles. Però no és acceptable de cap de les maneres que la capital de la cultura castellana faça tots els possibles pels que no hi pertanyem, adquirim o fomentem una mentalitat provinciana, que vaja corcant les nostres llengües i cultures.
El recital de Raimon, des d'una perspectiva d'allò que diuen "professional", mereixia eixir en la portada de tots els mitjans de comunicació d'Espanya. Però ho mereixen molts altres artistes, escriptors, intel·lectuals, que són condemnats a ser coneguts a "províncies", encara que un castís de Madrid es passege pels mitjans de comunicació només que sàpia a mitges fer l'o amb un canut. Després de 40 anys, ni amb els uns ni amb els altres ni amb de més enllà, estem com estàvem. No s'entén tantes negociacions amb Madrid ni tanta radicalitat banal
